Una font general d'informació de Linux és el Projecte de documentació de Linux (LDP).
Allí trobareu els COM ES FA i punters cap a d'altres informacions força
importants sobre les parts d'un sistema GNU/Linux.
Si voleu comprar un joc de CD per a instal·lar el sistema Debian GNU/Linux des
del CD-ROM hauríeu de fer una ullada a la Pàgina de proveïdors de CD.
Allí aconseguireu una llista d'adreces on es ven Debian GNU/Linux en CD-ROM.
La llista s'organitza per països per tal de que no tingueu problemes per a
trobar un proveïdor proper a vosaltres.
Si viviu fora dels EUA i voleu descarregar paquets Debian, també podeu
utilitzar una de les diverses rèpliques que es troben fora dels EUA. Una
llista de països i de les rèpliques es pot trobar al Lloc web dels servidors FTP
Debian.
Aquesta secció conté una llista que recull els fitxers que podeu trobar al
directori disks-ia64. Els fitxers que necessitareu baixar
dependran de l'opció d'arrencada de la instal·lació i el mitjà d'instal·lació
del sistema operatiu que hagueu escollit.
La majoria dels fitxers són imatges dels disquets; és a dir, un únic fitxer que
es pot escriure al disc per a crear els disquets necessaris. Aquestes imatges,
òbviament, depenen de la mida de la informació dels disquets. Per exemple,
1.44 MB és la quantitat normal de dades corresponent als disquets de 3.5
polzades. Aquesta és l'única mida de disquets suportats per a la vostra
arquitectura. Les imatges pels disquests de 1.44MB es poden trobar al
directori images-1.44.
Si utilitzeu un navedador des d'un ordinador en xarxa per a llegir aquest
document, podeu recuperar els fitxers seleccionant els seus noms al vostre
navegador. Depenent del vostre navegador podeu necessitar fer alguna acció
especial per a baixar directament el fitxer, en mode de binari raw. Per
exemple, amb Nescape necessiteu apretar la tecla de majúscules quan feu un clic
sobre l'URL per a rebre el fitxer. Els fitxers poden ser baixats des de les
URL d'aquest document, que són dins el directori del servidor de www
.../currentftp://ftp.debian.org/debian/dists/woody/main/disks-ia64/current/.
També podeu utilitzar el directori corresponent d'una de les rèpliques de Debian.
.../current/images-1.44/rescue.bin.../current/root.binroot.bin.
Aquesta és la imatge del nucli Linux utilitzada per a instal·lacions des del disc dur. No la necessitareu si esteu instal·lant des de disquets.
.../current/linux.binAquests fitxers contenen els mòduls del nucli, o controladors, per a tots els tipus de maquinari que no són necessaris per a l'arrencada. Aconseguir els controladors que voleu és un procés amb dues passes: primer identifiqueu un arxiu dels controladors que voleu utilitzar i aleshores seleccioneu el controlador en particular que voleu.
Els disquets amb l'arxiu de controladors no s'usen fins després que el disc dur hagi estat particionat i el nucli estigui correctament instal·lat. Si heu de manaster d'algun controlador en particular per a l'arrencada inicial de la vostra subarquitectura o per accedir al disc dur, escolliu un nucli amb els controladors necessaris compilats i subministreu-li els paràmetres d'arrencada correctes. Si us plau mireu en Arguments dels paràmetres d'arrencada, Secció 5.1.
Recordeu que el vostre fitxer de controladors ha de ser conseqüent amb la vostra elecció inicial del nucli.
.../current/drivers.tgzAquests són els fitxers necessaris sols per a ordinadors amb una connexió de xarxa o amb aquest maquinari de xarxa no suportat. Aquests fitxers contenen els programes necessaris per a un sistema operatiu GNU/Linux bàsic. Sovint el contingut d'aquests fitxers pot obtindres automàticament mitjançant l'instal·lador a través d'una connexió a la xarxa funcional.
.../base-images-current/basedebs.tar
A Linux teniu diversos fitxers especials sota el directori /dev.
Aquests fitxers s'anomenen fitxers de dispositiu. Al món Unix l'accés al
maquinari és diferent. Aquí teniu un fitxer especial que en realitat executa
un controlador que al seu torn accedeix al maquinari. El fitxer de dispositiu
és una interfície cap al veritable component del sistema. Els fitxers sota
/dev també funcionen de forma diferent als fitxers normals. Tot
seguit hi ha la llista dels fitxers de dispositiu més importants.
fd0 Primera disquetera
fd1 Segona disquetera
hda Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)
hdb Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)
hdc Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)
hdd Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)
hda1 Primera partició al primer disc dur IDE
hdd15 Quinzena partició al quart disc dur IDE
sda Disc dur SCSI d'ID SCSI més baix (p.e. 0)
sdb Disc dur SCSI amb l'ID SCSI següent a l'anterior (p.e. 1)
sdc Disc dur SCSI amb l'ID SCSI següent a l'anterior (p.e. 2)
sda1 Primera partició al primer disc dur SCSI
sdd10 Dècima partició del quart disc dur SCSI
sr0 CD-ROM SCSI amb l'ID SCSI més baix
sr1 CD-ROM SCSI amb els següent ID SCSI
ttyS0 Port de serie 0, COM1 sota MS-DOS
ttyS1 Port de serie 1, COM2 sota MS-DOS
psaux PS/2 dispositiu de ratolí
gpmdata Pseudo dispositiu, retransmissor de dades des del dimoni GPM (ratolí)
cdrom Enllaç simbòlic al controlador del CD-ROM
mouse Enllaç simbòlic al fitxer controlador del ratolí
null Tot el que es dirigeix a aquest controlador desapareix
zero Aquest controlador dona una sortida on es poden llegir zeros sense parar
El ratolí pot usar-se tant en la consola (amb gpm) com en l'escriptori de finestres X. Es poden usar els dos fent-los compatibles si s'usa el repetidor gpm per a permetre que la senyal fluexi cap al servidor X tal i com s'exposa:
mouse => /dev/psaux => gpm => /dev/gpmdata -> /dev/mouse => X
/dev/ttyS0 (repetidor) (enllaç tou)
/dev/ttyS1
Establir el protocol del repetidor en estat cru (en /etc/gpm.conf)
configurant en X el protocol original del ratolí en
/etc/X11/XF86Config o /etc/X11/XF86Config-4.
Aquest mètode d'usar gpm apropant-lo a X té alguns avantatges quan el ratolí és desendollat inesperadament. Simplement reinicieu grm amb
user@debian:# /etc/init.d/gpm restart
el qual reconnectarà el ratolí al programari sense reiniciar X.
Si gpm és deshabilitat o no instal·lat per algun motiu, assegureu-vos
d'establir que X llegeixi directament des del dispoditiu del ratolí (p.e.
/dev/psaux). Per a detalls, referir-se al 3-Button Mouse mini-Howto en
/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/3-Button-Mouse.gz, a man
gpm, la /usr/share/doc/gpm/FAQ.gz i al README.mouse.
La instal·lació base de woody en l'ordinador de l'autor ha requerit de 117MB. La mida de tots els paquets descarregats era de 38MB; pel que llabors es fan necessaris 278MB d'espai per a instal·lar la base i tots els paquets estàndards.
La següent taula ens llista les mides reportades segons aptitude (que per cert és un un programa molt bonic) des de les tasques llistades en tasksel. El sistema usat per a cada figura ja tenia tots els paquets estàndards instal·lats. Tingueu en compte que algunes tasques es solapen entre elles, pel que la grandària total per a dues tasques juntes pot ser menor que la suma total dels números que us donem aquí.
Tasca Instal·lar Descarregar Espai necessari
Mida (MB) Mida (MB) Instal·lat (MB)
Entorn d'escriptori 345 118 463
El X window system 78 36 114
Jocs 49 14 63
Debian Jr. 340 124 464
Sistema de connexió (dialup) 28 8 36
Sistema portàtil 3 1 4
Aplicacions científiques 110 30 140
C i C++ 32 15 47
Python 103 30 133
Tcl/Tk 37 11 48
fortran 10 4 14
Servidor de fitxers 1 - 1
Servidor de correu 4 3 7
Servidor de notícies en usenet 6 2 8
Servidor d'impressió 48 18 66
Servidor convencional unix 55 19 74
Servidor web 4 1 5
Entorn TeX/LaTeX 171 64 235
Entorn xinès simplificat 80 29 109
Entorn xinès tradicional 166 68 234
Entorn ciríl·lic 29 13 42
Entorn francès 60 18 78
Entorn alemany 31 9 40
Entorn japonès 110 53 163
Entorn coreà 178 72 250
Entorn polonès 58 27 85
Entorn rus 12 6 18
Entorn castellà 15 4 19
Aquests són els efectes de l'argument d'arrencada verbose per a woody:
Aquests són els efectes de l'argument d'arrencada quiet per a woody:
/ sense preguntar
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a IA-64
versió 3.0.23, 16 May, 2002