És en gran messura, el mode més fàcil d'instal·lar Debian GNU/Linux, des d'un
joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pàgina de venedors de CD).
També podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian
i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexió de xarxa ràpida i una
grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la
vostra màquina, podeu saltar-vos la secció Arrencant des d'un CD-ROM, Secció
5.2; s'han abocat molts esforços per a assegurar-se de que tots els fitxers
necessaris estiguin disponibles en el CD.
Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal·lació la vostra màquina no té suport per a l'arrencada des de CD, però teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estratègica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a través d'algun altre mitjà també estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribució de carpetes en el CD és idèntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD.
Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal·lació, podreu habilitar la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.
Sinó teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal·lació i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal·lador durant l'arrencada.
Quan descarregueu els fitxers des d'una rèplica de Debian, assegureu-vos de
descarregar-los en mode binary, no en mode text ni tampoc mode
automàtic. És important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de
la rèplica per a crear una "sub-rèplica" local. No serà realment
necessari que feu això si useu disquets; però en farà més fàcil la localització
quan els necessiteu. Tindríeu que començar l'estructura del vostre directori
local amb un primer directori anomenat disks-ia64, per exemple:
current/_subarquitectura_/images-1.44/_sabor_/rescue.bin
No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la rèplica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents.
Si la vostra màquina està configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta característica descarregant els fitxers del sistema d'instal·lació. Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal·lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farà perdre temps i espai, ja que els fitxers originals seran automàticament esborrats pel programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal·lador.
Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:
rescue.bin, linux.bin i root.bin)
rescue.bin i drivers.tgz)
basedebs.tar)
Si teniu funcionant una connexió Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet és una de les compilades a dins del nucli de la instal·lació, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació. L'instal·lador serà capaç d'instal·lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet més comuns.
Si teniu una connexió Ethernet per a la qual l'instal·lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació i el d'instal·lació del nucli i els dels controladors dels perifèrics.
Si instal·leu sobre un sistema sense cap connexió de xarxa funcional o si la vostra connexió de xarxa és vía PPP (usant el mòdem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers abans de començar amb el procés d'instal·lació.
Sinó n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal·lació del sistema d'arrencada. Si fallés el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal·lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal·lació des del principi.
El fitxer d'instal·lació del sistema base basedebs.tar actualment
ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal·lar el
sistema base, donat a que és millor fer-ho així, no necessitareu aquest fitxer.
La seva localització en la xarxa està llistada en el apèndix (Fitxers d'instal·lació del sistema
base de Debian, Secció 11.2.3.4).
Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un basedebs.tar des
de l'arxiu de Debian, primer instal·leu debootstrap (apt-get
install debootstrap). Llavors useu el següent comandament:
debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="ia64"
Els fitxers d'instal·lació inclouen les imatges del nucli, les quals estan disponibles per a diverses "subarquitectures". Cada subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent. Les subarquitectures disponibles per a IA-64 són:
La localització en la xarxa dels fitxers d'instal·lació per a cada sabor ia64 està llistat en el Apèndix. Aquests inclouen:
.../current/images-1.44/rescue.bin.../current/root.bin
La imatge rescue (de rescat) conté un nucli Linux comprimit. S'usa per a
arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet) i com a font
del nucli Linux quan instal·leu aquest en la vostra màquina. El nucli binari
linux.bin és un nucli binari sense comprimir. Aquest és usat
durant l'arrencada de l'instal·lador des del disc dur o CD-ROM, i no és
necessari per a arrencar la instal·lació des de disquets.
Retorneu a Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secció 4.3 per a informació important de com crear discs des de les imatges de disquet.
La imatge del disquet arrel (root) conté una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en memòria després que hagueu arrencat l'instal·lador.
Els controladors dels perifèrics poden descarregar-se com a una sèrie d'matges
de disquet o com a tarball (drivers.tgz). El sistema
d'instal·lació necessitarà tindre accés al fitxer dels controladors durant la
instal·lació. Si teniu una partició de disc dur o esteu connectats a un
ordinador accessible pel instal·lador (veieu a sota), seria més convenient usar
el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal·leu els
controladors des de disquets.
Quan descarregueu els fitxers també tindríeu que parar atenció al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal·lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloënt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.
Durant la instal·lació, abans de começar-la, esborrareu la/es partició/ons sobre la/es que instal·lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran emplaçats en particions, no en la que penseu instal·lar el sistema.
Els disquets d'arrencada actualment són usats per a arrencar el sistema d'instal·lació en moltes màquines amb disquetera. Els disquets també poden usar-se per a la instal·lació del nucli i mòduls en molts sistemes.
Les imatges de disc són fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma
raw (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com
rescue.bin, no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un
programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet sense
format. Això és requerit per que aquestes imatges són representacions
d'un disc; el qual requereix fer una còpia del sector de les dades des
del fitxer al disquet.
Hi han diferents tècniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secció us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes.
No importa el mètode que useu per a crear els vostres disquets, però haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament.
Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament
dd if=fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync
a on fitxer serà la imatge de disc. /dev/fd0 serà el
nom usat per la disquetera, però pot ser diferent en la vostra estació de
treball (en Solaris, aquesta seria /dev/fd/0). El comandament pot
retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet,
pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat
abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un
comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu
eject, mireu la pàgina del manual).
Alguns sistemes intenten muntar automàticament els disquets quan aquests són
inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta
característica per a que l'estació de treball us permeti escriure els disquets
en mode binari. Desafortunadament, com dur a terme això variarà
depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la
gestió del volum per a aconseguir l'accés al disquet en mode raw. Primer
assegureu-vos de que el disquet està muntat automàticament (usant
volcheck o el comandament equivalent del vostre gestor de
fitxers). Llavors useu el comandament dd en la forma descrita
anteriorment, reemplaceu /dev/fd0 per
/vol/rdsk/nom_disquetera, a on
nom_disquetera serà el nom de la disquetera que vàreu donar al
formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres
sistemes, pregunteu al vostre administrador.
Si teniu accés a una màquina i386, podreu tindre accés als següents programes per a copiar imatges de disquets.
Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.
http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/
Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows no espereu que funcioni. Sinó sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer F8 durant l'arrencada.
NTRawrite és un intent de crear una versió contemporània de
Rawrite/Rawrite3 que és consistenment compatible amb WinNT, Win2K
i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI és molt evident; seleccioneu la
unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu emplaçar i
premeu el botó d'escriure (Write).
http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/
Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux)
poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir això sinó sou
anglòfon, després d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels
missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i
Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots setlang.bat en el
directori dosutils, que copia els fitxers correctes. Simplement
entreu en aquest directori (p.e.
cd
c:\debian\dosutils
) i executeu setlang idioma a on idioma serà el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple setlang ca per a la llengua catalana. Actualment aquests són els codis de les llengües disponibles:
ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN
Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal·lació no anglesa; si és així els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla.
Si la vostra màquina està connectada a una xarxa d'àrea local, podreu habilitar la càrrega sobre la xarxa des d'una altra màquina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina necessitareu emplaçar els fitxers d'instal·lació en llocs específics d'aquella màquina i configurar en ella el suport específic per a arrencar des de la vostra.
Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a màquines CATS un servidor BOOTP o un servidor RARP o un servidor DHCP.
El protocol RARP (Reverse Address Resolution Protocol) és el que us permetrà dir-li al vostre client quina IP usarà. L'altra manera és usant el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuració dinàmic del lloc) és una extensió de BOOTP, més flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjançant DHCP.
El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Teòricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux.
Per a configurar RARP necessitareu saber l'adreça Ethernet del client (també anomenada l'adreça MAC). Sinó sabeu aquesta informació podeu iniciant en el mode "Rescue" (p.e. des del disquet de rescat) i usar el comandament /sbin/ifconfig eth0.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.2.x, necessitareu aportar al nucli una taula RARP. Per a fer això executeu el següents comandaments:
/sbin/rarp -s nomdelhost-client adreça-enet-client
/usr/sbin/arp -s ip-client adreça-enet-client
Si aconseguiu
SIOCSRARP: Invalid argument
probablement necessitareu carregar el mòdul RARP al nucli o d'altra manera
recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu modprobe rarp i
llavors torneu a executar el comandament rarp una altra vegada.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.4.x, no hi ha un mòdul RARP pel que
haureu d'usar el programa rarpd. El procediment és molt similar a
l'usat sota SunOS en el següent paràgraf.
Sota SunOS necessitareu assegurar-vos de que l'adreça del maquinari Ethernet
del client es troba llistada en la base de dades "ethers" (en el
fitxer /etc/ethers o via NIS/NIS+) i en la base de dades
"hosts". En cabat necessitareu arrencar el dimoni RARP. Sota SunOS
4, executeu el comandament (com a root): /usr/etc/rarpd -a; en
SunOS 5, useu /usr/sbin/rarpd -a.
Aquests són els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
bootpd CMU i l'altre és l'actual servidor DHCP, dhcpd
ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp
de Debian GNU/Linux.
Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
línia corresponent en /etc/inetd.conf. En Debian GNU/Linux, podeu
executar update-inetd --enable bootps, seguit de
/etc/init.d/inetd reload. De tota manera la línia tindria que ser
semblant a aquesta:
bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest té el
familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD
printcap(5), termcap(5) i disktab(5).
Vegeu la pàgina del manual bootptab(5) per a més informació. Per
al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client. Aquest és
un exemple del /etc/bootptab:
client:\
hd=/tftpboot:\
bf=tftpboot.img:\
ip=192.168.1.90:\
sm=255.255.255.0:\
sa=192.168.1.1:\
ha=0123456789AB:
Com a mínim haureu de canviar l'opció "ha", la qual especifica l'adreça del maquinari del client. L'opció "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjançant TFTP; per a més detalls mireu Situar les imatges TFTP al seu lloc, Secció 4.4.5.
Per contra, establir BOOTP mitjançant dhcpd ISC és relativament
fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de
clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuració
per a arrencar els clients mitjançant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes,
llegiu-vos la secció Configurant
un servidor DHCP, Secció 4.4.3. Sinó, segurament sereu capaços de fer-ho
afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració de la
subxarxa que contingui al client i reiniciant el dhcpd amb
/etc/init.d/dhcpd restart.
En el moment d'escriure això, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari
lliure, anomenat ISC dhcpd. En Debian GNU/Linux, aquest està
disponible en el paquet dhcp. Aquesta és una mostra del fitxer de
configuració (usualment /etc/dhcpd.conf):
option domain-name "exemple.com";
option domain-name-servers ns1.exemple.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";
subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.1.200 192.168.1.253;
option routers 192.168.1.1;
}
host clientname {
filename "/tftpboot/tftpboot.img";
server-name "servername";
next-server servername;
hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
fixed-address 192.168.1.90;
}
En aquest exemple hi ha un servidor "servername" que du a
terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa
(gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), així
com el nom del servername i l'adreça client del maquinari. L'opció
"filename" hauria de ser el nom del fitxer que rebreu
mitjançant TFTP. Després tindreu que editar el fitxer de configuració de
dhcpd i reiniciar el servei amb /etc/init.d/dhcpd
restart.
Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
d'assegurar-vos que el dimoni tftpd està activat. Aquest serà
habilitat normalment amb la següent línia en /etc/inetd.conf:
tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot
Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de
in.tftpd; el necessitareu més avall. L'argument -l
habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments de la
bitàcola (log) del sistema; això és útil pel diagnòstic d'errors d'arrencada.
Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que
notificar sobre la marxa al procés inetd que dit fitxer ha
canviat. En una màquina Debian executeu /etc/init.d/netbase
reload (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu
/etc/init.d/inetd reload); en d'altres màquines, cerqueu la ID del
procés inetd i executeu kill -HUP
inetd-pid.
Després situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Descripció de la instal·lació del
sistema de fitxers, Secció 11.2.3, en el directori de la imatge d'arrencada
tftpd. Generalment aquest directori serà el
/tftpboot. Després tindreu que fer un enllaç d'aquest fitxer al
que usarà tftpd per a arrencar un client particular.
Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no té
cap estàndard.
Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarà serà
ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular
ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adreça IP del client i
convertiu-la a notació hexadecimal. Si teniu a mà una màquina amb el programa
bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opció obase=16
per a establir la sortida en hexadecimal, després introduiu un a un els
components individuals de la IP del client. Per a
arquitectura-client probeu alguns valors.
NOT YET WRITTEN
Això és més proper a una "instal·lació TFTP per a poca memòria"
perque no desitgeu carregar el disc RAM sinó només arrencar des del recentment
creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reemplaçar l'enllaç
simbòlic per a la imatge tftpboot per un enllaç a la imatge del nucli (per
exemple linux-a.out). La meva experiència arrencant des d'una
xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis
s'executin en el mateix servidor (l'estació de treball sparc envia una
solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut
RARP). Tot i així, Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho
:-(( També té que quedar documentat en aquest manual?
Per a arrencar la màquina client, aneu a Arrencant des de TFTP, Secció 5.4.
Per a la instal·lació en múltiples ordinadors és possible usar una instal·lació
totalment automàtica anomenada FAI. El paquet fai de
Debian ha de ser instal·lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal·lació
(install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de
xarxa o disquet, instal·laran automàticament Debian als seus discs locals.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a IA-64
versió 3.0.23, 16 May, 2002